L'Ajuntament d'Albinyana ha col·laborat en la nova edició del llibre "Xaconín: diari de guerra d'un soldat reialista d'Albinyana (1822-1823). Aquesta iniciativa s'emmarca en els actes del centenari del naixement de Joan Perucho, ja que va ser el mateix Perucho qui va donar publicitat, amb diversos articles als mitjans de comunicació a aquest diari escrit en una llibreta que es va trobar en unes obres a la teulada del número 8 del carrer Bonastre d'Albinyana. El llibre ha estat editat dins la col·lecció Scripa de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Es pot adquirir a la web http://www.pamsa.com/pamsa/colleccions/Scripta/Xaconin-diari-de-guerra-dun-soldat-reialista-dAlbinyana-1822-1823.html o bé es pot demanar a les llibreries. Han col·laborat en l'edició l'Institut d'Estudis Penedesencs, la Universitat de Barcelona i el Ministerio de Economia y Competitividad
SINOPSIS
Xaconín: diari de guerra d’un soldat reialista d’Albinyana (1822-1823) és en una primera part el diari d’un joveníssim soldat del poble d’Albinyana (Baix Penedès), escrit en una petita llibreta amb cobertes de pell que devia dur a la motxilla. Josep Nin, com els altres soldats de les tropes reialistes, famolenc i exhaust per llargues caminades sense descans, amb l’esquena massacrada pels polls, encara va reunir forces per narrar les peripècies viscudes en el tram final d’un dels conflictes més descarnats de l’edat contemporània: la guerra reialista (1822-1823). Relata el setge liberal de la Seu d’Urgell i la fugida de les tropes absolutistes cap a França. En la segona part Xaconín recull cançons populars, sembla que amb alguna cosa treta de la seva pròpia inventiva, cançons que molts es devien saber de cor, que treuen a flotació les manies, les obsessions i els odis dels convençuts que el liberalisme era el dimoni encarnat i que acabaria destruint la pàtria, el rei i la religió.
El diari es va amagar i aparegué al cap de cent cinquanta anys al mateix poble nadiu del soldat, en la reforma de la teulada d’una casa del carrer de Bonastre. Joan Perucho hi acabava de comprar un casalot en perill d’enrunament, i el capellà, mossèn Concordi, va ensenyar la llibreta a l’escriptor barceloní, que ho va fer saber en un article a La Vanguardia, que surt publicat en el llibre. La imaginació de Perucho va fer reviure el soldat Xaconín en les seves narracions literàries, amb ficció i realitat barrejades, com explica Julià Guillamon en aquesta edició. Ramon Arnabat en fa una introducció històrica, renovant aquell estudi del context de la llibreta que havia fet per a la primera edició, que va publicar l’Institut d’Estudis Penedesencs el 1993. Allà també hi col·laboraren Manuel Bofarull i Joan Anton Ventura, tots dos traspassats, i d’aquest hem recuperat l’estudi lingüístic. S’hi ha afegit Ramon Marrugat, reconegut especialista en la parla del Penedès.
La transcripció de la llibreta la feta el filòleg, Jordi Curbet. S'ha fet una nova transcripció per tal que el text sigui llegidor però sense amagar l'essència original de l'escriptura de la llibreta de Xaconín.
