CARACTERISTIQUES GENERALS DEL TERME
Situació.- Albinyana és un municipi de 19,46 km que limita al nord amb el terme de la Bisbal, a l'est amb Santa Oliva, l'enclavament de l'Albornar i Banyeres; al sud amb el del Vendrell i a l'oest amb els de Bonastre i Masllorenç.
Relleu.- És un terme molt muntanyós: les seves serres pertanyen a la serralada Pre-litoral. Amb tot, la part oriental del terme encara pertany a la depressió penedesenca, i és travessada per la riera de la Bisbal. La serra del Quadrell tanca en semicercle el poble per la part de ponent, amb les alçades de la Masquerosa, les roques Martines, l'Escarnosa i el Pic de Sant Antoni, de 408 metres. A mig aire de la Costa Rovira hi ha la popular ermita de sant Antoni. Més cap a ponent trobem la serra de la cova de Vallmajor, interessant avenc on s'han trobat nombrosos vestigis prehistòrics i fins i tot unes pintures rupestres. També cal esmentar l'avenc de l'Arlà, situat a la muntanya del seu nom, que s'obre a 275 m d'altura i en té 63 de fondària. També trobem la serra del Mas i la de Pedragosa, que s'uneixen al lateral de la població amb la serra llarga de la Papiola, que separa el terme del Vendrell.
Hidrografia.- El subsòl és ric en aigua, i això es posa de manifest amb els nombrosos pous i mines de captació que s'han explotat en aquest terme des de temps immemorial. Hi destaca l'indret anomenat Tomoví, que abasteix d'aigua abundant i de molt bona qualitat la vila del Vendrell. Malgrat que Tomoví pertany al terme d'Albinyana, des d'èpoques molt llunyanes les seves aigües han estat utilitzades pels vendrellencs en virtut d'uns acords el record dels quals es perd en el temps.
En documents del segle XVII s'esmenta ja l'ús que diversos particulars vendrellencs feien d'aquestes aigües, com podem llegir en el llibret Memòria sobre los títols de las aiguas de la font de Tomaví, que va escriure el notari vendrellenc Jaume Ramon i Vidales l'any 1894 per encàrrec del consistori de la vila. L'any 1911, amb motiu de l'epidèmia de còlera, les aigües de la deu de Tomoví van ser construïdes al Vendrell per tubs subterranis.
El poble d'Albinyana s'ha abastit des de sempre de l'aigua del Neix, situat a la Canal, que rega tambe les hortes que hi ha en aquell indret, pel camí de sant Antoni, a més alçada que el nucli urbà.:
El complex recreatiu de Aqualeon amb el parc aquàtic proveït de nombroses piscines, s'abasteix directament de pous excavats al mateix complex. En el plànol adjunt podem observar els cursos dels diferents corrents i les rieres per on drena el terme les seves aigües, totes a la riera de la Bisbal.
.
GEOGRAFIA HUMANA
El municipi consta de dos nuclis urbans separats: el d'Albinyana i el de les Peces.
El nucli de les Peces constitueix el principal agregat del terme; té església pròpia i una societat.
Segons el cens de 2013, la població del terme d'Albinyana és de 2.345 habitants, repartits de la següent manera ( a reserva de les modificacions que calgui fer, altes, baixes, modificacions) :
Albinyana: 389 habitants
Les Peces: 698 habitants
Bonaterra I: 73 habitants
Bonaterra II: 576 habitants
Masies Torrent: 16 habitants
Molí Blanquillo: 86 habitants
La Papiola: 507 habitants
A l'estiu el nombre d'habitants augmenta considerablement a causa de les nombroses famílies que tenen la seva segona residència al terme.
Escampades pel municipi, hi ha un bon nombre de masies algunes de les quals encara són habitades. La majoria , però, ja no, i moltes estan en imminent perill d'enderroc.
Cal esmentar a la zona baixa del terme, prop del torrent, les masies de can Mata, el Mas Manyé, Cal Maginet, Masia de la Creu, etc. A la part del Rioleon, les masies del Nicolau, cal Setró, cal Fontanilles, cal silo...
A la part alta del terme, s'hi troben Mas Escansa, Mas Quadrell, els corrals del Clot de Bou,etc
GEOGRAFIA ECONÒMICA
Agricultura.- En ser Albinyana un municipi molt muntanyós, la superfície que es pot dedicar als conreus només representa un 28% de l'extensió del terme. Els principals conreus són de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres, ametllers i garrofers. El regadiu, situat majoritàriament a la zona de la canal, és compost per horta, tubèrculs i llegums. També hi ha notables extensions d'erm i de garrigues. A les vessants de les muntanyes hi ha boscos de pi blanc.
Indústria.- Es poden comptar dues petites indústries situades a les Peces: una de dedicada a la importació i exportació d'espècies vegetals dedicades a la decoració i una indústria tèxtil.
COMUNICACIONS
El terme d'Albinyana es creuat, per la seva part oriental, per la carretera C- 51 (el Vendrell-Valls).
D'aquesta carretera surten:
a) La desviació al nucli urbà d'Albniyana, situat a 2 km de la cruilla. Un cop a Albinyana la carretera continua cap al complex turistic de Aqualeon. També hi neix el camí que mena a l'ermita de Sant Antoni, que continua fins a Bonastre, poble situat a 3,5 km.
b) La desviació al nucli de les Peces, pràcticament a peu de carretera.
Hi ha també una carretera interior, d'un quilòmetre i mig aproximadament, que comunica els nuclis urbans d'Albniyana i les Peces.
El terme és creuat per nombrosos camins que porten a les diferents partides, així com a les urbanitzacions.